Jo faç vida regalada:
poca feina i bon menjar;
a damunt En Porrassar
hi tenc sa meva posada.
Vostres mans primes i llargues
tenen ses claus d’es meu cos,
i enlloc de dar-me repòs,
me donau penes amargues.
Bon vent i seguit, Senyora,
sols que no sia mestral,
que aquest vent que fa és tan mal
que sa terra i tot tremola.