Aquest ase que ha bramat
és un ase bramador:
dau-li un aumud de segó,
que un i mig se n’ha guanyat.

Don Miquel és un senyor
qui és per anar a onsevuia.
I En Verdal, en temps de xuia,
és com un porc qui fa olor.
Don Miquel saig de Llubí
i En Verdal fosser de Búger.
Qui ha de votar, que fuja,
que no té feines aquí.
Com serà saig de Llubí
don Miquel Missèr Socies,
trauran barram ses gallines
més fortes que un ca marí.

Que som de desgraciada!
No trob ningú que em festeig.
M’enamor de quants ne veig
i de ningú som mirada.
Jo debades me passeig
amb sa clenxa ben posada;
ningú em pega cap uiada.
Senyal que no la meresc!