Avui, dijous, tot lo dia
un temps l’anava esperant,
i ara m’alegra tant
com si dijous no hi havia.
En venir vent de mestral,
secorra ses plantes tendres.
Tu ets vengut en divendres
punt de gendres natural.
Cada any, cada mes, cada hora,
cada apunt i cada instant,
careta de diamant,
voldria estar-vos davant:
propet i no massa enfora.