Com veig, mirai de ma vida,
que m’he d’apartar de vós,
no bastaran mocadors,
cara de clavell hermós,
per dar-vos la despedida.
Jo tenc una parra
de calop vermei:
tot se ret en pàmpol,
pàmpol i cabei.
¿Què he de fer de s'alegria
si no tenc devertiment?
¿Què he de fer de veure gent
si no veig el qui voldria?