S’ase d’En Pelat va anar
al cel a fer testament.
Li va caure aquella dent
que hi solia mossegar.
Oh estimat, que anau de coix!
¿Que heu tirada malaltia?
Jo, p’es camí, com venia,
olorava i sentia
olor de carn que pudia,
i devíeu esser vós!
Germanet meu més petit,
si veies sa meva dona!
De s’or i plata que sona
quedaries atordit.