Ja no hi ha cosa més trista
que sa presó, p’es fadrins:
es cavalls tornen rossins,
i ets homos valents, ximples.
Sa guerrera, perque és curra,
me deverteix s’estimat.
Com prou l’haurà festejat,
devertit i ben honrat,
serà sa meva ventura.
¿Com volies que cremàs
sa llenya verda i banyada?
Ella ja estava cansada
de treure paia d’es jaç.