Bona diada fa avui
per atropellar el qui frissa.
Enciam de ravenissa
no me’n dugueu, que no en vui.
Cada vespre, com me colg,
vos represent una estona;
ja que no us tenc de persona,
de pensament vos remolc.
En passar per ca N’Antic,
comana’m molt En Tomeu,
que, d’ençà que no l’he vist,
no té alegria el cor meu.