En es carrer d’es Convent
hi han posat un sereno
per guardar can Miquel Xero
que té aquell sol resplendet.
Sa cara duis tramudada
de blanquet i vermeió.
¿No us agrada sa color
que Déu del cel vos ha dada?
Des que vos ne sou anada,
amor, de Son Espanyol,
es parei i tot du dol
i sa terra que ha llaurada,
i es pareier, estimada,
ha romàs sense consol.