Això és lo meu diamant
ambe qui em colg cada vespre!
No n’hi ha de més honesta
dins la Seu, dia de festa,
per bé que ho aneu mirant.

Set puputs tenc i sa mare;
son pare, si l’agafam.
No sé com tant d’aviram
damunt sa meva espinada!
Me peguen qualque picada
que em fan anar de corbam.

Sa mort d’En Cabrinetti,
xiribiu, xiribiu, bum-bum, bunbulum!
Sa mort d’En Cabrinetti s’haurà de recordar, ahahà, ahahà!
S’haurà de recordar, s’haurà de recordar!
’Niré a ca s’hostelera : -¿Què hi ha per a sopar?
-Hi ha calius amb aile i arròs amb bacallà.
-¿Qué tienen les senyores que no volen sopar?
Que tienen mal d’amores o mal de festejar?
-Perque n’esteim cansades, voldríem reposar.
-Encén el llum, criada, mena-les a colgar.-
La criada, traïdora, se va aturar a escoltar.
-No són dames , senyora; són lladres per robar!