Jo no m’era vista encara
a córrer amb tan poc delit,
només un vespre en sa nit
que m’encalçava mon pare.
Jo anava davant davant
i ell darrere darrere,
i amb un verdanc de figuera
cada toc me feia sang.

Llecènci’ vui demanar
a sa meva enamorada,
llecènci’d’anar a segar
a Bunyola una escarada.

A dins la mar dues beies,
¿quin remei poren trobar?
Se volien carregar
Cabrera i tota la mar
damunt ses seves oreies.