Es cantar a mi no me prova;
un temps cantava més bé.
Jo m’hauré d’arribar a fer,
d’una soca de noguer,
una gargamella nova.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Cantadors
Poble
Santa Margalida
Núm de glosa
191
Volum
II
Altres cançons relacionades
Mon pare poda una parra,
mon pare una parra poda,
com ve que se despampola
ja tira es pàmpol sa parra.
M’he de comprar vestit negre
per dur dol de s’estimat;
si de venir s’és deixat,
sa bonança és qui l’aufega.
Sempre som aquella que era;
jo no mud per cap fadrí
enc que estigueu a venir
cent anys, alegria meva!
Tradicionari de Mallorca
