Es cantar a mi no me prova;
un temps cantava més bé.
Jo m’hauré d’arribar a fer,
d’una soca de noguer,
una gargamella nova.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Cantadors
Poble
Santa Margalida
Núm de glosa
191
Volum
II
Altres cançons relacionades
Ni de capet, bona amor;
ni de malalt, bon remei;
ni de femer, bona olor;
ni de dolent, bon consei.
Si em parlaven de cobrar,
menjant i tot , deixaria,
i ben content que estaria
de cabals poder quedar!
Com me’n vaig, diu sa bribona:
-¿Quan tornaràs, estimat?-
Si no surt tan aviat,
amb ses portes m’esgarrona!
Tradicionari de Mallorca
