Es cantar a mi no me prova;
un temps cantava més bé.
Jo m’hauré d’arribar a fer,
d’una soca de noguer,
una gargamella nova.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Cantadors
Poble
Santa Margalida
Núm de glosa
191
Volum
II
Altres cançons relacionades
No em véngues amb parendengues;
enguany no és any de casar.
Jo en sé una que va dar,
perque la fessen ballar,
ses sabates d’es diumenges.
Si vós éreu a Cabrera,
estimat meu, i jo aquí,
m’arriscaria a venir
amb una barca de pi
amb un vaixell de figuera.
Totes ses al•lotes guapes,
ses qui volen pretenir,
s’han posat, per més fi,
un canyemet amb butxaques
i borles a ses sabates
per agradar an es fadrí.
Tradicionari de Mallorca
