Es cantar a mi no me prova;
un temps cantava més bé.
Jo m’hauré d’arribar a fer,
d’una soca de noguer,
una gargamella nova.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Cantadors
Poble
Santa Margalida
Núm de glosa
191
Volum
II
Altres cançons relacionades
Baix d’es puig de S’Aucadena
està posat Solleric.
Oh, quin nom tan tan garrit
és es vostro Magdalena!
Na Maria de Son Mas
sap tocar ses xeremies.
Tum-tum, ¿que les sonaries?
Tum-tum ¿que les sonaràs?
Jo no hauré de menester
mocador per recordança,
que a mi em basta s’enyorança
el temps que tot sol viuré.
Tradicionari de Mallorca
