Quan me’n vaig a festejar
sempre me’n duc sa setria,
perque sa sogra no em diga:
-Ves-te’n, que s’oli va car!

Hi ha molta gent qui es pensa
que jo tenc molts de doblers:
n’he guanyats molts, ’ximateix,
però molts de pics vaig sense.

Si vos pogués alcançar
dins un any i mig o dos,
me faria anomenar,
per sa muntanya i p’es pla,
del món es més venturós.