Sa somera de sa tia
enguany ha fet testament,
i ha deixat s’ensellament
a un ruquet seu que tenia.
Voldria conversar amb tu;
voldria que me volguesses;
voldria que em coneguesses,
i no ho he dit a ningú.
-Sa corda que hi vaig posar,
ara no la hi he trobada.
Pens si la m’han manllevada
a llivell de no tornar.
-¿No sabeu que vos la féreu,
a on la vàreu posar?
Que la deguéreu deixar
a ca vostra, com venguéreu.
-Un bon ventai m’heu pegat!
No és massa bo de sofrir:
vós casi veniu a dir
que jo devia estar gat.
En trobar-me jo oprimit,
peg de sa cos an es cap,
i si un tal hagués estat,
no seria es primer pic.