Encara tenc ets uis bons
per plorar em no veurer-vós.
començàrem les amors,
cara de clavell hermós,
com vos duien de ses fonts.

-¿Que veniu de Felanitx?
-I sempre per sa carretera.
-¿No heu encontrat una somera
amb una ruca a darrere
de devers un any i mig?
M’ha fuita de damunt s’era
sense fer gens de trepig.
Jo, de trobar-la, tenc desig
an aquesta pussetera,
perque, amb sa forca de s’era,
l’he de xapar per mig.
-Un ase gros hem trobat,
avui, de bon dematí,
i res li hem pogut dir
de lo que mos ha preguntat.
-Jamai més me torn posar
amb bestiar que no conec,
perque qualcuna me’n bec
que p’es coll no em pot passar.
I ara, per acabar,
de voltros me despedesc.

-El jove, vós sou d’Artà
i jo som de Santanyí,
Si tot vos era un camí,
me podreu acompanyar.
-Mai som estat a tal banda,
però hi voldria ana,
sols que em deixàsseu tocar
aquest rebosillo amb randa,
i dar-me lloc per romandre,
que no me’n ’gués de tornar.
-El jove, ¿qui us ha mostrat
de parlar amb cortesia?
¿Sabeude vós què volddria?
Veure-vos crucificat,
de peus i mans enclavat;
veiam qui us desclavaria!
-La jove, si vós voleu
fer sa vostra voluntat,
jo ja estic aconhortat
de morir crucificat
si vós me serviu de creu.
-Un bou amb unes grans banyes
voldria que us encontràs
i llavò que us travessàs
fetge, lleu i ses entranyes.
--Es trebais serien grossos,
però no en faria cas,
sols que un barber me curàs
amb povora d’es teus ossos.