Altres cançons relacionades
Jo en veig una, dues, tres
que estan lo més generoses;
perque són ses més hermoses,
un no les gosa dir res.
Jo la’m mirava fi fi
i ella duia quadrillos,
i duia p’es rebosillo
brotes de fonoi marí.
Sa teva festa, Esperança,
molts d’anys la puguem honrar,
i es teu estimat dirà
que es qui no se cansa, alcança.
Tradicionari de Mallorca
