Carta, en arribar a Cabrera,
has de sebre fer es paper.
Saluda l’amo primer
i sa madona darrera,
llavò tots los de ca seva
comana-los de part meva
memòries d’un gran quefer.
I en arribar a mon bé,
agenoia’t davant ella
i li diràs: -Camarera,
tu ja seràs sa darrera
fadrina que miraré;
que si no em vols, faré fer
una fossa, i em faré
enterrar davant ca teva.

Ja diràs a sa guerrera,
es vespre, com hi aniràs,
que no tenc malícia d’ella,
sinó de tu, perque hi vas.

Una feina et vaig mandaperò no et va caure bé:
per tomar-me s’ametler
sa destral no va taiar.