Al Camp de Massena, una font hi ha,
qui aigo vol beure s’ha d’ajoneiar.
Ses dones qui alleten van a entrecavar,
garrideta, i un saltiro, van a entrecavar.
Entrecaven vaumes dins un comellar,
garrideta, i un saltiro, dins un comellar.
Entrecaven vaumes dins un corralet,
garrideta, i un saltiro,dins un corralet.
Per allà s’estila passejar gerret.
garrideta i un saltiro,passejar gerret.
Es gerret, senyora, teniu-lo tancat,
garrideta, i un saltiro, teniu-lo tancat,
amb set tancadures i un forreiat,
garrideta, i un saltiro, i un forreiat.

Un dia anant a passeig
la vaig trobar;
promete li vaig demanar
si festejava.
I ella em dissimulaba
no sé per què.
¿Voleu creure si dic ver
que no sabia
ambe quin sant les havia
ni amb qui tractava?
Sa conversa que li dava,
vet-la-t’aquí.
A la fi se descobrí:
de can Bascós!
I vaig estar tot gojós
quan ho vaig sebre.
Basta tenga es nom d’hereva,
i ella Blanca.
Fins a sa darrera branca
enamorat,
ja no m’haguessen tapat
amb set flassades!
De vengudes i anades
en vaig passar,
i a ca seva vaig anar
honradament,
i vaig veure un pretendent
que ella tenia.
I llavò ja no hi havia
més que adorar,
sinó que era En Damià
de ca N’Ozonas.
A la fi moguérem bromes
d’es cap d’un any,
i venguérem a parlar
sobre soldats,
i vaig quedar baraiat
amb tot ca seva,
i la privaren a ella
de rallar amb jo.
No et pensis que per això
li das es si;
mos tornàrem avenir
altra vegada.
-A mi sempre em tens guanyada,
en voler tu.
-No et pensis que per ningú
jo et deixaré.-
I ella va dir, també,
que confiàs.
-Si et cases amb En Damià,
¿què pots tenir?
Es posar-te es dematí
cànyom davant!
Aquí duràs parfalans
i cordoncillo;
sapis que portaràs brillo,
en esser-hí.
Com passaràs per aquí,
tan adornada,
pareixeràs qualque dama
de cavaller!-
Tant de sermó li va fer,
que la ginyà,
i a la fi s’hi casà,
amb don Josep Planes.

Hora és de dur s’enciam,
i sa madona no ve.
Dins es lloc de Son Claper
mos hi morirem de fam!