Vaig néixer capell posat,
tota la vida l’he duit,
i, des que es capell m’és fuit,
no he begut ni he menjat.
Una gla.
Jo voldria que, si proves
de rallar amb atre fadrí,
fesses com un trebolí
de vent, que no en saben noves.
El ravenet li digué:
-Margalida, pren murtons.-
I ella, fent margaions,
es plat i tot se’n dugué.