He mirat es Puig de Randa
i es roquet colca de tot:
porem fer via, d’un bot,
i vamos a la baranda.
Jo ja n’estava cansat
de menjar tanta de fava:
es matí per berenar,
es migdia per dinar,
i llavò es vespre en sopava,
qualque paner que en robava
i sols no me’n confessava
ni ho tenia per robat.
Som negre com un carbó,
tenc banyes i no som bou,
cant i no som cantador
i en sa nit sé fer renou.
Un gri.