Sant Juan corrents venia: -Verge, vos deman perdó:
vòstron Fill corre per vila, els jueus assotant-ló.-
Quan lo hagueren assotat, la Verge caigué esmortida:
-Mare mia, aixecau-vós; aixecau-vós, mare mia!-
La Verge tan prest s’aixecà, com n’hagué voltat cantó.
Ella camina entristida, ella camina amb tristor.
Anant per la Ciutat santa, places de Jerusalem:
-¿No hauríeu vist mon Fill, un homo molt ben carat?
Respongué una dona honrada: -Per aquí un n’és passat;
no crec que sia Fill vostro, massa Ell va desfigurat!
De pietat que he tenguda, amb aquest vel l’he eixugat.
Si el voleu veure en semblança, vetlo-t’aquí estampat.-
La Verge va alçar els seus uis a la tovaiola blanca
i va dir: -Oh, bona dona, la cara li heu eixugada!
-Caminen i farem via, veiam si el trobarem viu!
Ja arribam a la posada del fuster meravelló (sic)
si n’ha acabada la creu per lo Redemptor del món.
-Oh, fuster, lo bon fuster, ¿que heu acabada la creu?
-Si lo voleu veure viu, cap al Calvari correu!-
Tornen reprendre el camí fins que arriben al Cenacle.
La Verge va entrar dedins mentre lo seu Fill sopava.
-Dones de Jerusalem, vos deman que no ploreu;
plorau per vostros pecats que m’han portat a la creu!-
Qui la sent i no l’aprèn, qui la sap i no la mostra,
a la Vall de Josafà
veurà la seva animeta de quin modo es torbarà!

En es carrer de Bonaire,
casa de cap de cantó,
hi ha una joveneta
que ha refuat En Queló.

D’ençà que l’amo m’ha dit:
-Arreu i fora talaies-,
he acabades ses riaies,
ja no em veureu riure anit.