Una dona marinera
sempre mira d’on ve es vent,
De llevant o de ponent,
sa bonança sempre espera.
Si vós sabíeu, comare,
darrere es terròs, què hi ha,
no esperaríeu demà,
només que diríeu.”Ara!”
Ara que m’hi som posat
a dur al•lotes a Ses Coves,
tant si són riques com pobres,
ja no n’he de deixar cap.