Com fou davant can Xeret,
es porc va pegar grunyit:
-Adiós, Toni Garrit;
comana’m molt En Matxet!-
A davant ca N’Amadora,
es ruc se va renegar;
no s’aturava de dar
mossegades a sa coa.
I en es quatre cantons
de ca l’amo En Biel Bou,
hi havia tant de renou
que ell no en en va voler passar.
-Tu, ¿que ets En Toni Garrit,
aquell tan republicà?
Faràs beseta a ballar;
tu no ets d’e s nostro partit!-
L’amo diu an es ruquet:
-¿Que no t’han donat menjar
ni t’han menat a abeurar?
-Ell no m’han donat menjar,
ni dit si tenia set.-
Es dimecres vaig sentir
un renou davant cameva:
va esser sa meva porcella
que deia: -Vui tornar aquí!

Aqueixa tal criatura,
¿mirai que no deu tenir?
Si es veia es gep, per ventura
no xerraria de mi.

Mu mare em fa es matrimoni
amb un pobre carritxer
i mon pare me digué
que era ofici de dimoni.