Ses venes de lo cor meu
s’aprimen com una veta.
Jo som aquella animeta
perduda per compte teu.
Si per lo que vaig a dir
prens candela i mostres cara,
tu mateix te fas confrare:
no me dons sa culpa a mi.
En aquest món som estada
perseguida de Juans:
Juans que m’han festejada,
Juans que m’han demanada
i Juans que m’alcançaran.