Es dissabte, com veniu,
ja veniu atropellat,
i encara no us he mirat
com de davant me fugiu.
Vostre pare és el roser,
vostra mare la roseta;
i vós, guilant poncelleta,
qualque dia us coiré.
Par que sigueu la sirena
qui va per la mar cantant.
I jo vaig pel mon pensant
amb un gros dolorós plant
sentint dolorosa pena.