-¿Vols-me dir qui és aquella
que Déu del cel va criar
muda-sorda, sens dubtar,
que parla embuiat i clar
i poren conversar amb ella?
La lletra.

M’enterren per dar-me vida;
d’aquí ve sa vostra sort;
i, per donar-me la mort,
me fan mala sa partida.
De mi surt es goig, sa vida
d’es més gran divertiment.
Som amic d’alegrar gent;
tenc un fii que a tothom gosa
i s’és fet tot una cosa
amb Déu, que és omnipotent.
La sarment, el cep i el vi

En Damià és un ramell
que ningú l’ha olorat;
per això s’ha enamorat
d’un cap que no té cervell.