Tan forta tens sa quimera
com ets olis a ses fonts.
Desperta’t, amor, si dorms,
que, si tens es sentits bons,
tendràs dolor de ma pena.

Es vent d’es teu davantal
faria moldre un molí,
Quantes paies fa fugir,
des que hi va qualque fadrí,
de s’era de Déu-lo-sal!

Tant faç riure com plorar;
don tristor i don alegria;
tresc per terra i per la mar
i per l’aire qualque dia.
Una carta.