Altres cançons relacionades
La jove anava d’un peu
per devers ca es perruquer:
-Feis-la’m que m’estiga bé,
mestre, i demanau preu.
Jo me faré fer una ermita
i llavò m’hi tancaré,
i així almanco no veuré
persona ane qui vui bé
que un altre se n’aprofita.
Una jovençana sé
qui fa poc que s’és casada;
no té llençol ni flassada
i es llit és a ca es fuster.
Es primer vespre jagué
damunt una post rascada
i encara manllevada
que no valia un dobler.
Tradicionari de Mallorca
