Aquesta que és tan petita,
i que balla d’assentat!
Com és bona veritat:
s’espina, com neix, ja pica.
Jo no havia vista mai
passada tan marranera:
que traguessen sa granera
a una al•lota dins un ball!
Al•lotes, molts ne teniu,
d’enamorats de vetlada,
i com ve una diada
d’una festa assenyalada,
a sa plaça no lluïu.