Juana-Aina, tu estàs rica
per amunt i per avall;
dins ca teva tens un ball,
dins sa cuina una musica.
Don Miquel, aquell embui
lo hauríem d’aclarir.
Si se torna estrevenir
que amb sa clau no pugui obrir,
me pas ses portes per ui.
Aquesta que és tan petita,
i que balla d’assentat!
Com és bona veritat:
s’espina, com neix, ja pica.