Déu vuia que bon temps faça;
Déu vuia que el faça bo;
Déu vuia que t’enquantr jo
a carreró que no passa.
Quan vaig veure pesar es pa,
ja em va fugir es talent,
vaig dir a sa meva gent:
-De modo no farà vent
de llevant o de ponent?
Ja menjarem en pastar.
L’any qui ve, a qualsevol preu
vui tornar a Can Digadarra;
s’entén si no som casada
amb N’Andreu de Ca’s Correu.