Ses paraules dius voltades
com a banyes de sarments;
an es teu enteniment
el degueren fer a grapades.
S’ennigula, plou i trona,
s’aigo fa un saragai;
no me cansaria mai
de rallar amb l’amor bona.
Quan me veus, tanques sa porta
per donar-me més tristor.
Deixa obert es finestró,
que mon cor se n’aconhorta.