Terrola mandola,
jo el tenc de matar:
tu et menges ses figues
sense madurar.
Si fossen madures,
no en faria cas,
i ara que són verdes
malbé les me fas.
Terrola mandola,
jo et tomaré es nas.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Terroles
Artà
496
II
Es xuriguer de Morell
se posà dalt una soca
i va fer es cantar de lloca
i s’estoja es polls per ell.
Es festejar vol amor,
i sa feina diligència,
i es casar vol paciència,
i es pecat penitència,
fer examen de consciència
baix d’es peus d’es confessor.
Que de pena té el cor meu,
i no ho fa coneixedor!
Estar tan prop de s’amor
i no esser mereixedor
d’un “alabat sia Déu”!