Sempre em donau sa creu verda,
i jo no la vui Senyor.
Quan no veig es trencador,
m’aconhort mirant s’esquerda.
No puc menjar ni puc beure,
per medi de Déu som viu:
dins sa presó estic catiu;
si qualque dia veniu
a Ciutat, veniu-me a veure.
Sa fruita verda m’esmussa
si la cuien fora temps.
Sa vergonya que tu tens,
cap a dins un ui de puça.