Jo me vaig llogar a mesades
a devers es Puig de Reig.
Amb so menjar ho feien lleig;
me’n daven clares vegades.
En entrar dins es carrer,
lo meu cor ja té consol.
Si sa meva al•lota em vol,
no tenc por de cap guerrer.
Fadrí qui té anomenada,
sempre té on passar el temps.
Mariner, tu qui pretens
en dur la vela posada.