De matinada fa fred
com cau serena del cel.
¿Com há de campar en Miquel,
Pereta, sense veure’t?
Si es pern del món se rompia
i Mallorca s’afonàs,
i s’aigo que s’eixugàs,
i Déu del cel davallàs,
estimat, perque mudàs,
jo encara no mudaría.
En Banya se va picar
perque li vaig dir “moix negre”,
i jo, per no moure brega,
a ses cames ho vaig dar.