En veure’t i sentir-tè,
mon cor d’alegria salta;
si fosses d’es meu parer,
no te’n miraries d’altre.

-Jo no sé si ve de Déu
o si són ses teves traces:
tornes vermeia, com passes;
¿que dec haver d’esser es teu?
-Si torn vermeia quan pas,
tel és ma condició.
No t’enamors de fadrina
que no muda de color.

N’Antonieta és estat
qui mos ha treta sa pella,
però això no és sortit d’ella:
sou vós qui l’hi heu manat.
No perdeu s’apostolat,
sia porc, sia porcella.