Set puputs tenc i sa mare;
son pare, si l’agafam.
No sé com tant d’aviram
damunt sa meva espinada!
Me peguen qualque picada
que em fan anar de corbam.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Puputs
Poble
Artà
Núm de glosa
478
Volum
II
Altres cançons relacionades
Si som paraire, no ho planc,
perque és un ofici honrat;
i, si d’oli vaig untat,
es gerrers hi van de fang.
Jo, saps que estic de content
de lo que m’ha fet mu mare!
M’ha fet uns calçonets nous
d’uns calçons veis de mon pare.
Sant Cristòfol va de camí amb ses mans qui brollen sang.
Enquantra Jesús qui estava
dins l’Hort de l’Etzemaní, a la vorera jugant.
Minyonet, ¿què fa saquí, tant de fuia com de ram?-
Mentres que Jesús dinava, donava un sospir molt gran.
qui aquesta oració dirà tots els divendres de l’any,
una ànima traurà del purgatori, la que té el pecat més gran.
(Aquí han de dir un parenostro a Sant Cristòfol)
Qui la sap i no la mostra, qui la sent i no la diu,
el dia del judici final, ja sabrà lo que se perd.
Tradicionari de Mallorca
