Dalt s’era de Sarrià
sa mula fé testament
i va deixar es barrament
a un fii d’En Llucià.
Si te’n vas, bon vent a l’aire,
i, si tornes, lo mateix;
i si no tornes mai més,
jo no t’enyoraré gaire.
A dins el temple de Déu
juraré i juraràs
i tu ja meva seràs
i jo també seré teu.
Tonina, no et sapi greu
que no te’n penediràs
perque sempre alabaràs
el modo de viure meu.