Devers sa Torre Redona
ses puces hi van a esbarts
i s’horabaixa es moscards
s’acaben una persona.
Jo estic tan cruixit d’amor
com la llimona sucada,
o una nau rebentada
que, dia de borrascada,
ha romput s’abre major.
Sa musica està trempada
a punt de solfa major,
i sa casa demanada,
però no ballaran, no.