Dona Carme, jo voldria,
i don Gabriel també,
que mos véssem, si convé,
en el cel plegats, un dia.
Som En Cosme d’ets Aucells
a Mallorca anomenat.
Així com vós m’heu salvat,
si puc, los salvaré a ells.
Na Catalina fa rues
i no les sap compartir:
una màrfega cosí,
i amb ella foren dues.
Terrola mandola,
jo el tenc de matar:
tu et menges ses figues
sense madurar.
Si fossen madures,
no en faria cas,
i ara que són verdes
malbé les me fas.
Terrola mandola,
jo et tomaré es nas.