S’al•lot més petit demana:
- Mon pare, ¿que em duis un niu?
- Te’n duc un de petit, viu,
i un grossot per ta mare.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Nius
Estellencs
445
II
Dingo-dango va entonat;
són deu mil qui van amb ell;
tots van vestits de vermei
fora En Dingo-dango vell.
Un cirerer.
A Calvià vui anar
a sentir dos glosadors:
diuen que són d’es millors
que dins tot Mallorca hi ha.
Ets enamorats
per voltros ploraven,
ells ja se trobaven
morts, desesperats.
No temeu, fadrines:
en estar trempats,
passareu es dies
sense maldecaps.