Vós teniu la color hermosa
i a mi la meu mostrau agra;
vos ne pren com l’argelaga,
flor gallarda i espinosa.
Encara tenc els ulls bons
per plorar en no veurer-vós.
Jo us vaig donar més amors,
cara de clavell hermós,
com vos duien de ses fonts.
Plorava! Saps que plorava!
I no tenia consol,
perque veia que es reol,
sense fer vent, s’engronsava.