Es gorrions ja són grossos
quan ve que surten d’es niu,
i per damunt ses teulades
fan: “Tiu, tiu, tiu, tiu, tiu, tiu,”.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Gorrions
Poble
Artà
Núm de glosa
426
Volum
II
Altres cançons relacionades
Dins ses negres de Carrossa
tenc es meu habitador;
ramellet de gran valor,
jo et daria sa meva ossa.
-Llorença, cara de pensa,
¿qui t’ha duit la vermeior?
-Un jovenet de Pollença
la m’ha duita, i a tu no.
A Son Real van a infern;
a Son Serra al purgatori;
a Son Marí a la glòri’
i a Son Doblons en el cel.
Tradicionari de Mallorca
