Es gorrions fan: “deu, deu”;
sols no arriben a dotzena.
En tenir sa panxa plena,
ja no en volen a cap preu.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Gorrions
Poble
Puigpunyent
Núm de glosa
425
Volum
II
Altres cançons relacionades
Déu del cel té sa planeta
de qualsevol cristià.
Margalida, ramell clar,
jo voldria fos demà
veure’t davant un altar
que En Jordi et ’gués de posar
s’anell d’or a sa mà dreta.
La cadernera fa es niu
damunt un uiastre o pi.
Es joves de per aquí
són batiats de lleixiu.
¿No trobau això que és poc?
Es que ell mateix s’enganava:
se pensava esser son pare
i llavò va esser es didot.
Tradicionari de Mallorca
