Garrida, t’he de matar!
Si t’enquantr a carreró,
no te deixaré xerrar,
confessar ni combregar
ni rebre s’extremunció;
i així sabràs, bona amor,
què cosa és fer-me penar.
Jo festeig una berganta
que tot el món la coneix:
se pentina, s’enllesteix,
i, com més se repoleix,
més fotuda fa sa planta.
No hi ha ombra més espessa
que sa torre d’un molí.
Faves ’vui, faves ahir:
són massa faves, mestressa!