Altres cançons relacionades
Un temps, d’es cap les me treia
amb una gran promptitud,
i ara ja som perdut
es motlo ambe què les feia.
Jo vaig sembrar l’any coranta
faves a Son Peretó;
no vaig coir sa llavor:
d’aquí me ve, bona amor,
sa meva pobresa tanta.
- Perquè estava enamorada
un punt me vaig allargar.
Jo n'era per alcançar
del món lo que més amava.
-No som com vós, estimada,
que menjau a fora casa
i fugiu sense pagar;
i ara us heu de conhortar
amb roba d'altri esqueixada.
Tradicionari de Mallorca
