En anar a Ciutat, duré
una bona medecina
per donar a Na Catalina,
veiam si la curaré.

Es mocador que em va dar
ja n’era ben rentador:
hi vaig sembrar un ciuró
i luego ja va grellar.
Quan pus ciuró no tingué,
vaig tirar sa soca en terra:
hi judicaren fusters
dos mil bastiments de guerra
i llavò una galera
i set llaüts de pescar
i cent barques per dins mar,
totes descobreixen terra.

Sa boira d’es dematí
s’és convertida en solei.
Jo dic an es meu parei:
-Fiet, no tens més remei
que tirar i dur-me’n a mi.