Es conhort millor que tenc
quan m’agafa sa tristor,
és posar-me a un racó
i plorar secretament;
perque si mu mare em sent,
“¿Què ha de dir de tu la gent,
tant de plorar per amor?”

De lo que passes fretura,
jo en tenc i no te’n daré.
¿Vols que sembrem un planter
de l’abre que, com neix, té
la seva fruita madura?

Com fou davant can Xeret,
es porc va pegar grunyit:
-Adiós, Toni Garrit;
comana’m molt En Matxet!-
A davant ca N’Amadora,
es ruc se va renegar;
no s’aturava de dar
mossegades a sa coa.
I en es quatre cantons
de ca l’amo En Biel Bou,
hi havia tant de renou
que ell no en en va voler passar.
-Tu, ¿que ets En Toni Garrit,
aquell tan republicà?
Faràs beseta a ballar;
tu no ets d’e s nostro partit!-
L’amo diu an es ruquet:
-¿Que no t’han donat menjar
ni t’han menat a abeurar?
-Ell no m’han donat menjar,
ni dit si tenia set.-
Es dimecres vaig sentir
un renou davant cameva:
va esser sa meva porcella
que deia: -Vui tornar aquí!