S’escolà d’es Roser vei
tenia un ase gelat
i el feia jeure ensellat
perque no estassen per ell.

Jugant a la trenta-una
ses amors vaig començar,
i vaig veure emmidonar
dues joves a sa lluna;
de ses dues, n’hi hagué una,
s’amidó li sortí clar.

Un mariner enmig de mar
posa ses veles que té.
Dona qui el vol mariner,
mereixeria cremar.