Tiruriru va a dur vi;
romp sa bolla p’es camí.
-Bones tardes, Sant Ferrer,
qui treis aigo amb un paner
fora verssar-ne cap gota.
Set monges disn una bóta,
pareixen just vellanes.
Ses al•lotes catalanes
escorxaven un porcell.
S’ase va perdre es capell
per sa cova d’es Mixons.
Hi havia dos dragons
qui cantaven s’Evangeli:
“Patris nostris confitel•li”,
sa missa ja està acabada.
Torraven una arengada
per sa dona Papaiona,
perque ella és una persona
qui fa malíci’a sa mare.
I no ho he dit tot encara:
Vaig prendre un caminoiet
i trob un eriçó dret:
-Eriçó, deixa’m passar,
que jo vénc de bons llinatges,
som devot d’es bons formatges
i d’es botifarronet.
Cataclic i cataclec!
Vaig trobar un fabiolet
i el vaig començar a sonar.
Veig es peixos de la mar
davant jo, ballant ballant.
N’hi havia un de vermei
qui havia nat a Consei.
N’hi havia un de blanc
qui havia nat a Ariany.
N’hi havia un de groc
qui no havia nat enlloc.
N’hi havia un de clapat
qui havia nat a Ciutat.
I llavò un pobre gat
i una trutja molinera
qui molia una cortera,
una cortera de blat.
Va passar un bou gelat
i una somera estelera,
natural de Capdepera.
Una lloca amb un pollet:
mal li caiga s’ui endret,
de s’ui endret a s’esquerre!
Sortí sa jaia Miquela
i va fer quec-quere-quac;

Bona amor, ausent de vós,
duc cadena amb dues vies;
voldria tots aquests dies
passassen de dos en dos.

Si sa meva al•lota vol,
haurem festejat debades.
Quaranta misses sagrades
no caben dins un reol.