Na Brua du ses balances
amb un pes ben arreglat,
amb En Blanc en es costat,
com es primer enamorat
que va dur ses noviances.
Si vesses es mal que ha fet,
no val tant es seu llinatge!
Prest encetava es formatge,
i ara embuia sa farratge,
que el dimoni qui la seg!
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Moixos
Poble
Llucmajor
Núm de glosa
375
Volum
II
Altres cançons relacionades
A Valldemossa es jovent
du sa roba ben posada,
planxada i emmidonada,
però es reol, tal vegada,
s’engronsa sense fer vent.
A sa rota surt un pi
que fa aubercocs i cireres,
i síndries i meloneres.
Al•lota, ¿que hi vols venir?
’una paraula volant
que dins es ball vaig tirar,
no n’era per a pensar
que tu l’emplomasses tant.
Tradicionari de Mallorca
