Na Brua du ses balances
amb un pes ben arreglat,
amb En Blanc en es costat,
com es primer enamorat
que va dur ses noviances.
Si vesses es mal que ha fet,
no val tant es seu llinatge!
Prest encetava es formatge,
i ara embuia sa farratge,
que el dimoni qui la seg!
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Moixos
Poble
Llucmajor
Núm de glosa
375
Volum
II
Altres cançons relacionades
Persona que riu i plora,
se deu trobar de mig temps;
Miquel, los meus pensaments,
es que tenc més avinents,
són de rallar amb tu cada hora.
Si jo t’enquantr cercant goma,
a prunera o a ametler meu,
ja hauràs de tenir bo amb Déu
que no la’m pagues, Coloma!
Mu mare, jo vui anar
així com ses altres van;
festegen i es casaran,
i jo també em vui casar.
Tradicionari de Mallorca
