Na Brua du ses balances
amb un pes ben arreglat,
amb En Blanc en es costat,
com es primer enamorat
que va dur ses noviances.
Si vesses es mal que ha fet,
no val tant es seu llinatge!
Prest encetava es formatge,
i ara embuia sa farratge,
que el dimoni qui la seg!
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Moixos
Poble
Llucmajor
Núm de glosa
375
Volum
II
Altres cançons relacionades
¿Qui és que em vol comprar s’eina?
No ho dic per bé ni per mal.
A part a on jo faç feina
no tenc mester majoral.
Llucmajor vares deixar
un poble tan gran i ric,
i ara t’ets establit
a un llogaret petit
qui sols no hi ha campanar
i sa gent de per allà
només tenen un vestit.
Si es saig hi va qualque pic,
penyora no pot lograr,
perque a sa casa no hi ha
caixa, pastera ni llit,
només un paper escrit
de deutes que hi ha a pagar.
En haver acabat de batre
i es blat mos ha retut,
tenc promès d’anar a Lluc
si som casats noltros quatre.
Tradicionari de Mallorca
