Pastor qui no mena ca,
es bestiar se riu d’ell;
maldament sia nanell,
sols que sàpiga lladrar!
Jo i tu, que som tan amigues,
popdríem anar plegades:
s’estimat mos ha deixades
ara que vénen ses fires.
Cada any anau a Muntanya;
jo no sé què llamps hi feis:
allà vós folgau i reis
i jo pas sa vida estranya.