Jo vaig veure un moix dalt una teulada que en sa boca duia una sobrassada. I li vaig dir: -Moix, da-me’n un bocí. -Tam-peren-tam, no em basta per mi!
Moixos
Campos
Tot lo dia t’he mirada: mà a costat, ansa de gerra. I l’amo no t’ha llogada per fer ombra a sa terra.
Sa gerra se va girar amb sa boca cap avall: un temps tenia cavall, i ara a peu he d’anar.
Un sol tancar i obrir d’uis esser Déu me bastaria, i sabria, vida mia, sa intenció que vós duis.
