Greu me sap haver perdut
aqueix brot d’aufabeguera,
basta i prou sa tavernera
en ses mans l’hagués tengut.
Magdalena cap d’arena,
trencadora de plats fins:
sa mare la batculava
a davant tots es fadrins.
Tant si te’n vas com si véns
com si deixes de venir,
lo que més importa a mi
és sebre on passes es temps.