Un homo se fa casar
pensant que farà L’Havana,
amb un vestit d’endiana,
d’endiana d’aubardà:
al•lot ve i al•lot va,
ara començam a entrar
a dins s’ermàs, Maciana!
Adiós, guapes pintures,
regalo de los meus uis;
amb so mirar vos ne duis
es cor de ses criatures!
Jo no hi som per interés;
jo hi som perque ella amb mi vénga:
a mi me basta que tenga
terres, cases i doblers.