Una puceta i un poi
un vespre se baraiaren;
de tant que se gatinyaren,
sa puça el va fer xoroi.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Insectes, aràcnids i cucs
Binissalem
66
II
No som glosadora fina
ni és que en vulga bravejar,
però em voldria provar
amb homos de testa fina.
Jo som estat pareier,
es major de vint-i-dos,
i no anava tan gojós
com ara que som bover.
-Per sa polla vénc,
si la’m voleu dar,
perque es meu gallet
comença a crestar.
Canta tot lo dia
com un rossinyol.
Per no estar tot sol,
cerca companyia.
Es gall he perdut
¿l’hauríeu trobat?
Si pel cas el vèieu,
ell és escoat,
i és assenyalat
de dos mil maneres,
i du mostatxeres
i un floc encarnat.
Sa gallina externa
se menja es egó.
La gent de la casa
qui li diu:- -Xo, xó!