Una puceta i un poi
un vespre se baraiaren;
de tant que se gatinyaren,
sa puça el va fer xoroi.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Insectes, aràcnids i cucs
Poble
Binissalem
Núm de glosa
66
Volum
II
Altres cançons relacionades
Jo no dic que una casada
amb s’homo, no estiga bé;
però vida regalada,
sa fadrina és qui la té.
Estimat meu, si he mudat,
cadascú son remei cerca;
si vos demanen es perque,
digau que no vos agrad.
¿Vols que et digui, Catanyó,
de quin modo n’has de viure?
No has de plorar ni riure
ni estra content ni felló.
Tradicionari de Mallorca
